Flors arrebossades

Per acomiadar la primavera, no sé m'acut res millor que endrapar-nos unes quantes flors! Sé que la imatge no és especialment poètica, però estan boníssimes ;)

Us avanço que és una recepta senzilla, però que es recomana fer just abans de l'àpat, ja que sinó l'arrebossat es "panseix"... Bon profit!

BADOCS (FLORS DE CARBASSÓ) ARREBOSSATS

 *Ingredients:
- 8 a 12 badocs 
- 120 gr de farina
- 140 cc d’aigua
-1 clara d’ou
-1 c. sop. d’oli + l’oli per fregir
- una mica de sal

*Elaboració:
- Es barreja la farina amb l’aigua, l’oli i la sal i es deixa reposar uns 30 minuts.
-Es munta la clara apunt neu i s’afegeix a la barreja anterior.
-Es passen les flors per la pasta i es fregeixen amb oli abundant i calent. Una vegada cuites s’han de deixar escórrer en una reixeta.

Aperitius de bon veure

Fa uns dies em va arribar un correu amb propostes decoratives per aplicar a la cuina. Us en deixo un parell que m'han semblat d'allò més refrescants, senzilles i originals! Bon profit :)

Tiramisú

Fa uns dies vam obrir el congelador i vam recuperar la cobertura de formatge que ens havia sobrat dels cupcakes de la mona. En un tres i no res, la vam convertir en un fantàstic tiramisú!

Per cert, al nostre àpat hi havia menors, però si vosaltres tots sou grandets podeu afegir una mica de licor al cafè ;)

*Ingredients:
- cobertura de formatge (veure recepta de la mona)
- melindros, pa de pessic o similar
- cafè
- cacau en pols

*Elaboració:
- Remullem els melindros al cafè i els escorrem una mica, perquè no es trenquin.
- En una safata, fem una capa amb els melindros.
- A continuació, hi escampem per sobre una capa de formatge.
- Repetim una altra capa de melindros, i una altra de formatge.
- Ho deixem refredar a la nevera i a l'hora de servir hi espolsem una mica de cacau en pols

Reis i reines, gaudiu del carbassó!

Ara sí que sembla que ja tenim l'estiu picant a la porta així que inaugurarem oficialment la temporada de receptes refrescants. La d'avui és una mica entretinguda, però la veritat és que el plat final val la pena! Al curs de cuina la vam preparar amb cansalada fumada, però com que a mi aquest gust tan fort no m'agrada gaire, la pròxima vegada la faré amb cansalada no-fumada... I res, ja em direu com la preferiu vosaltres ;)

*Ingredients:
- 250 gr de formatge de cabra
- 5 carbassons
- 150 cc de crema de llet
- 150 gr de cansalada tallada gruixuda 

- 75 cc de vi blanc
- 6 fulls de gelatina
- julivert i farigola
- sal i pebre mòlt 

*Elaboració:
- Es posen els fulls de gelatina en remull uns 10 minuts en aigua freda.
- Es netegen els carbassons i 2 es tallen a làmines fines (unes 35 unitats) de dalt a baix utilitzant un pela patates. La resta de carbassons es ratllen pels forats grossos del ratllador.
- S’escalden les làmines del carbassó i ràpidament es posen en aigua freda.

 -En una paella es posa a enrossir la cansalada polida i tallada a daus petits. Una vegada enrossida, es retira, s’hi posa el carbassó ratllat, es deixa coure uns minuts i es condimenta amb sal i pebre.
- Es barreja el carbassó ratllat amb el formatge esmicolat i la cansalada, el julivert picat i unes fulles de farigola. A part, s’escalfa el vi un moment, es retira del foc i s’hi posen els fulls de gelatina escorreguts i es barreja bé. S’incorpora a la preparació anterior i es deixa refredar. Hi afegim, finalment, la crema de llet.
-S’unta un motlle corona amb oli i es folra amb les làmines de carbassó reservades. S’omple amb la barreja preparada. Es deixa refredar unes 3 hores a la nevera.
-Quan està completament pres, ja es pot desemmotllar. Es pot decorar amb talls de tomàquet a tot el voltant i julivert picat.

Delícies de salmó

Com la protagonista de l'últim llibre d'Imma Monsó, avui jo també seré una dona veloç i us recomanaré una recepta rapidíssima, bona i original (pel que fa a la presentació). Es tracta d'uns paquetets de salmó ideals pels aperitius d'estiu! Perdoneu la qualitat de la fotografia, però espero que serveixi perquè us feu una idea del resultat... bon profit!

DELÍCIES DE SALMÓ
*Ingredients:

-200 gr de salmó fumat

-1 terrina de formatge cremós blanc (tipus Philadelphia)

-2 llimones (o taronges)

-cebollí i pebre blanc mòlt

*Elaboració:

-Es fan uns rectangles iguals amb el salmó. Els retalls es tallen petits.

-Es pica una part de cebollí.

-Es barregen els retalls de salmó i el cebollí amb el formatge, el suc de mitja llimona (o taronja) i el pebre blanc.

-S’escalden unes quantes tires de cebollí (5 segons amb aigua bullint i després en remull amb aigua freda)

-Es reparteix la barreja anterior als rectangles de salmó. S’enrotllen com un caneló i es lliguen amb dues tires de cebollí com si fossin paquets. La resta de llimona és per decorar.

Les olives engreixen tant com diuen?

"No es poden menjar més de 3 ous a la setmana", "beure aigua després del gelat fa de mal pair"... ai, quantes vegades les mares (perquè això és cosa de mares) ens han dit sentències que nosaltres no ens volíem acabar de creure?

Doncs bé, aquest matí a El Món a Rac1 han trencat uns quants mites sobre aliments. La responsable d'aquesta batalla a tants i tants tòpics ha estat la Maria Carme Vidal, Catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona. No sabem si ella és mare o no, però el cas és que algunes de les seves afirmacions ens poden servir com a legítima defensa.

- Els ous: dins o fora de la nevera? Com a norma general dins de la nevera, ja que el fred allarga la vida dels productes frescos.

- Quina és la diferència entre la marca de consum preferent i la data de caducitat? En el cas de la marca de consum preferent , vol dir que el fabricant assegura la qualitat sensorial del producte fins la data indicada; en el cas de la caducitat, que és més estricte, vol dir que a partir d'aquell moment ja no es garanteix la seguretat de l’aliment. Tot i així, hem de tenir clar que les dates no són una garantia absoluta, el més important és si hem mantingut el producte en les condicions òptimes o no.

- La norma no escrita dels "3 ous a la setmana, màxim" és correcte? No. L’origen d’aquesta creença és que abans es pensava que els ous tenien molt colesterol i que això determinava els nivells de colesterol de la sang; tot i així, ara sabem que el colesterol de la sang no ve determinat tant pel colesterol dels aliments sinó pel consum excessiu de greixos saturats. A pesar de tot, no hem d’oblidar que la base d’una dieta saludable és la varietat i, per tant, si mengem molts ous vol dir que estem renunciant a altres ingredients.

- Els aliments es fan malbé al congelador? La congelació és la tècnica que allarga més la vida dels productes. Si l’aliment està congelat i no trenquem la cadena del fred, el producte no es fa malbé.

- La verdura congelada perd nutrients? És cert que en el moment de descongelar la verdura perd aigua i, per tant, nutrients, però no són quantitats significatives.

- Es pot cuinar un producte congelat i després tornar-lo a congelar? Sí.

- Un bistec submergit en una Coca Cola pot desaparèixer? No, no es desfà del tot. Tinguem present que això és una qüestió d’acidesa, també passaria si el poséssim en un vas de vinagre o suc de llimona.

- És molt dolent menjar la part torrada de les cremades? Si en mengessis molta, sí, ja que se sap que en dosis altes la part torrada conté elements cancerígens. Tot i així, les que en podem prendre nosaltres no tenen aquest efecte.

- La pell de pollastre té hormones que fan créixer els pits? No n’haurien de tenir ja que està prohibit l’ús d’hormones en l’alimentació d’aviram i bestiar.

- L’aigua dels iogurts és perjudicial? No, forma part del procés natural que fa el iogurt, com a producte viu, però no té res de dolent.

- Reescalfar els aliments més d’una vegada fa que perdin propietats? L’escalfor fa que es redueixin vitamines, però si mengem variat això no ha de ser un drama: les vitamines que no ens arribin per una banda vindran per l'altra.

- El líquid de les llaunes de conserva (olives, escopinyes, espàrrecs, etc.) és dolent? No, no passa res si el bevem, però nutritivament tampoc ens aporta res interessant.

- És veritat que el vi blanc engreixa més que el negre? No.

- És perillós menjar-se una poma sense haver-la rentat? Sí, ja que a la pell s’hi poden acumular pesticides, brutícia de l’ambient, del procés de manipulació, etc.

- La fruita l’hem de posar a la nevera? Si volem que duri més, sí.

- Posar una goteta de lleixiu per rentar l’enciam és perillós? No, al contrari, és recomanable.

- És dolent menjar enciam abans d’anar a dormir? No. És veritat que l’enciam i les verdures són riques en fibra i això pot alentir la digestió, però en general això no suposa cap problema.

Púding de poma i xocolata

La cançó popular diu que de tan calenta, la llengua em vaig cremar. Potser tampoc caldria... Si sou inquiets i voleu gaudir de la xocolata sense prendre mal, aquí us deixo un llibre i una recepta totalment inofensius (preneu-vos-ho com un regal de Sant Jordi, amb retard però present).

El primer es diu Xocolata desfeta i és obra de l'escriptor Joan-Lluís Lluís, un autèntic artista de les paraules que ens explica una mateixa història de 123 maneres diferents.

L'altra és filla d'una mestra, en aquest cas dels doços: la Gemma Clofent. Del seu blog La cuina de casa vaig agafar prestada aquesta deliciosa recepta i, com sempre, el resultat va ser espectacular! I em sembla que no vam tenir temps de fer-hi les 123 cullerades...

PÚDING DE POMA I XOCOLATA

*Ingredients:
-2 pomes (o una i mitja, si són grans)
-1 cullerada de mantega
-2 cullerades de sucre
-150 gr de xocolata per a postres
-200 gr de sucre
-400 ml de llet
-3 ous
-Caramel líquid

*Elaboració:
-En un paella fem un caramel amb la mantega i les dues cullerades de sucre.

-Quan comenci a agafar color, hi afegim la poma tallada a daus i ho deixem uns minuts a foc baix. Ho reservem.

-En un cassó al foc, escalfem la llet i hi fonem la xocolata. Ho deixem refredar una mica i quan estigui tèbia hi incorporem els ous, el sucre i ho barregem bé.

-Untem un motlle amb el caramel líquid i hi repartim la poma. Aboquem la barreja a dins i ho coem al forn al bany maria durant uns 45 minuts a 170º.

-Ho deixem refredar, desemmotllem i reservem a la nevera fins el moment de servir.

-Per decorar-ho, vaig tallar una mica de poma a grills i els vaig passar també per la paella amb mantega i sucre.

Enfogona't, pelegrí!

Al programa "Quins fogons", de Ràdio Castellar, ens animen a pensar receptes per homenatjar Sant Jordi. I com que les sopes de lletres em sembla que no són massa comestibles, us proposo una recepta ideal per enamorats (enamorats de la parella, del veí, del menjar o de la vida en general!).

Desconec si els científics ja s'han posat d'acord en els suposats efectes afrodisíacs del marsic, però el cas és que està boníssim, així que serà el protagonista del plat d'avui. Tot plegat ho servirem dins d'unes vieires, que són aquestes boniques petxines de pelegrí...  Els més romàntics, si us hi esforceu una mica, podreu veure en la vieira la forma d'un cor ocult jeje

  

VIEIRES FARCIDES

*Ingredients:
-8 vieires (poden ser congelades) 
-24 musclos
-24 cloïsses 
-1 ceba
-50 cc de vi blanc
-100 cc de crema de llet
-50 g de formatge Gruyère ratllat
-50 g d’ametlles laminades
-25 g de fècula
-pebre mòlt i nou moscada

*Elaboració:
- Es posen les cloïsses en aigua i sal uns 10 minuts, perquè treguin les impureses. Netegem els musclos (amb closca) i les vieires (en netegem la closca i la carn, per separat).

- Es pica la ceba ben petita. La meitat de la ceba es posa en un cassó amb els musclos, les cloïsses (amb closca) i el vi. Es cou tapat uns 5 minuts.
- Les vieires (sense closca) es couen amb una cullerada d’oli i la resta de ceba. Han de coure lentament uns 10 minuts tapades.
- Es colen i barregen els sucs de les dues coccions. S’hi afegeix la fècula desfeta amb una mica d’aigua. Quan s’hagi espessit una mica, hi incorporem la crema de llet, fins que arrenqui el bull.
- Aleshores es retira del foc i s’hi tiren les ametlles.
- Es farceixen les vieires repartint el marisc (a qui ja hem tret la closca!). Es cobreixen al damunt amb la salsa i s’hi espolsa el formatge ratllat. S’han de gratinar just al moment de servir-les.

Una mona de cupcakes

A la família no estem batejats, però quan arriba Setmana Santa... surten padrins de tot arreu! La tradició de la mona sempre l'hem fet molt casolana i aquest any vam decidir innovar i construir el tradicional pastís a partir de mini-cupcakes, així posava en pràctica tot allò après al curs que us vaig comentar.

El resultat va agradar, estava boníssim! Us en deixo la recepta perquè ho proveu ben aviat!

CUPCAKES DE PASTANAGA (en surten més de 12 unitats, de les grans)

*Ingredients:

- 2 ous

- 115 gr de sucre

- 140 gr de farina

- 1 culleradeta de bicarbonat sòdic (no us espanteu, en venen al Mercadona, secció de pastisseria)

- 1 culleradeta de canyella

- 120 ml d'oli d'oliva suau o de girasol

- 150 gr de pastanagues, pelades i ratllades

- 140 gr de poma, pelada i ratllada

- 8 nous pelades i trossejades

*Elaboració:

- Preescalfar el forn a 160ºC.

- En un bol, tamisem la farina amb la canyella i el bicarbonat.

- En un altre bol, batem els ous amb el sucre i l'oli. Hi incorporem la farina amb la canyella i el bicarbonat.

- Quan estigui ben barregat, hi afegim la pastanaga i la poma ratllada, i per últim les nous.

- Repartim la barreja entre els papers de cupcakes, sense omplir-los més de 3/4 (*es recomana posar els papers dins de motlles de silicona o similar, perquè no es deformin).

- Ho posem al forn uns 20-22 minuts, fins que punxant amb l'escuradents aquest surti net.

- Retirem del forn i els deixem refredar dins dels motlles 5 minuts.

COBERTURA DE FORMATGE (amb la que nosaltres vam fer les filigranes del capdamunt, però generalment es cobreix tota la superfície del cupcake, amb mànega pastissera)

*Ingredients:

- 350 gr de formatge cremós tipus Philadelphia, ben fred

- 100 gr de mantega a temperatura ambient

- 130 gr de sucre glaç (o menys, segons el vostre gust)

- 1 culleradeta d'extracte de vainilla

*Elaboració:

- Amb les espàtules de plàstic i a poca velocitat, batem la mantega amb el sucre.

- Quan estigui ben barrejat, hi afegim l'extracte de vainilla i el formatge cremós

- Ho batem tot plegat durant uns minuts, i ja està llest per decorar.

Fideus amb salsa romesco

Fa uns dies, al curs de cuina, vam rossejar fideus. Vam seguir una recepta força senzilla (sobretot si ja tens el brou de peix fet!), però la vam arrodonir amb un acompanyament que a tots ens va sorprendre: salsa romesco. I jo que em pensava que només la fèiem servir per acompanyar els calçots i altres verdures a la brasa!

Aquí us deixo la recepta de tot plegat perquè ho proveu vosaltres mateixos. Ah, i un truc: la salsa romesco la vam fer passant tots els ingredients directament pel braç elèctric (això sí, l'oli s'hi ha d'anar afegint igualment de mica en mica, perquè no es talli). Bon profit!

ROSSEJAT DE FIDEUS

*Ingredients:
- 350 gr. de fideus del número 1 o 2 (millor del número 1, que s’aixequen més fàcilment)
-1 sèpia bruta
-2 grans d‘all
-1 ceba petita
-1 pebrot verd petit
-1 l. de brou de peix

-2 cullerades de conyac
-1 cullerada petita de pebre vermell dolç
-oli d’oliva
-sal 

*Elaboració:
-En una olla poseu a sofregir el pebre vermell amb una mica d’oli, durant uns segons.
-Immediatament poseu el brou de peix i les dues cullerades de conyac. Un cop arrenqui el bull reserveu-lo a banda.
-En una paella de fer l‘arròs es posen a sofregir, poc a poc i amb un bon raig d’oli, el grans d’alls sencers i sense pelar. Quan els tingueu enrossits, es retiren.
-Seguidament, en el mateix oli, poseu els fideus i aneu-los remenant perquè s’enrosseixin uniformement. Una vegada ben rossos, coleu-los de l’oli en un colador.
-Recuperem l’oli de fregir els fideus i fem un sofregit amb la ceba, el pebrot i la sèpia tallada petita. Quan el sofregit sigui ben ros, hi afegiu els fideus rossos i hi tirem el brou de peix ben calent. Ho coem 5 minuts al foc i després ho posem 7 minuts més al forn, perquè els fideus quedin ben drets.
-Se serveixen amb una mica de salsa romesco (o all-i-oli). 

 SALSA ROMESCO
*Ingredients:
-1 cabeça d’all, pelada però sense desgranar
-2 tomàquets (millor de pera), que siguin vermells
-2 nyores 
-1/2 bitxo
-20 gr. d’ametlles i avellanes torrades, pelades 
-1 llesca de barra de pa de 1/4, torrada i remullada amb vinagre de bona qualitat
-200 cc. d’oli d’oliva verge
-sal i pebre mòlt 

*Elaboració:
- Al forn, escalivem els alls i els tomàquets (amb una creu al cul, per després pelar-los millor)
- Un cop s’hagi refredat una mica, ho pelem i traiem les llavors dels tomàquets.
- Posem les nyores i els bitxos en remull, amb aigua tèbia. Després, amb un ganivet traiem la polpa i es reserva.
- Es piquen els alls al morter, i tot seguit s’hi van picant les ametlles i les avellanes d‘una en una perquè quedin ben aixafades.
- S’hi afegeix la torrada remullada, els tomàquets trossejats, les nyores i els bitxos. Tot plegat ha de quedar una pasta molt espessa.
- Aleshores s’hi va tirant l’oli (com si féssim maionesa, poc a poc perquè no es talli).
- Es condimenta amb sal i pebre i ja està llesta!

La meva primera visita a Alimentària 2012

Escala obligada a Espanya (plaça) i arribo finalment a Fira Barcelona Gran Via ("no me l'imaginava tan gran!"). Maletes de rodes, cintes d'aquelles que et llisquen endavant i uniformes amb pressa. Em pregunto si no he aterrat a la terminal equivocada. Unes tímides parcel·les, de color verd artificial i amb cossos estirats prenent el sol, em fan canviar d'opinió: ara diria que sóc al campus... Ho confirmo quan veig un grup de gent fent cua per accedir a un dispensador de xurruques amb gust de barbacoa. Sort que just al costat hi ha l'estand d'aquell edulcorant que t'ajuda a controlar la hipertensió!

Molt encertat, aquí tot són excessos. Pots de maionesa més grans que la banyera de casa, gelats amb gust de paella i paquets de callos envasats al buit. La tendència és fer-nos la vida més fàcil, tot marcant-nos un camí que ens desvia del xup-xup, el xino-xano i el foc a poc.

Els porucs, no patiu. En aquesta aventura ens acompanyen un avi amb boina, ambaixador de la gastronomia de Navarra, i una hostessa de pell fosca i llampant jersei groc, bandera i reclam del mític Cacaolat (una beguda que deu ser d'aquestes de creixement, perquè ja us dic jo que a la noia la roba li anava mooolt justa).

Després de badar pels set pavellons arriba el moment de fer balanç sensorial: he tastat 1 bombó i he saborejat més de 5 idiomes caçats al vol. No he quedat tipa i em temo que, si per mi fos, reciclaria tantes aparences i transaccions... amb el suc que en sortís Alimentaria els qui realment ho necessiten.

Compota de fruita amb iogurt

Després d'un àpat complet, el millor és optar per unes postres lleugeres i refrescants... Avui fa una setmana vaig descobrir aquesta recepta del llibre "Del mercat a la taula", editat per la Diputació de Barcelona. Espectacular!

Les fruites que us poso aquí són les que suggeria l'autora de la recepta, però podeu fer la mescla que més us agradi o us convingui (també segons la temporada).

Ah, i perdoneu la "llepada" del got, és per temptar-vos a posar-hi el dit ;)

COMPOTA AMB IOGURT

*Ingredients (per 6-8 persones):
- 4 peres Conference
- 1 plàtan
- 2 pomes
- el suc d’una llimona
- 4 iogurts (si són "grecs", millor)
- nous
- sucre
- aigua

*Elaboració:
- Rentem i pelem la fruita madura. La tallem a trossos i la posem en una olla.
- Per damunt, hi escampem 4-5 cullerades soperes de sucre, el suc d’una llimona i una tasseta d’aigua.
- Ho posem a coure uns 30 minuts, a foc baix.
-Fora del foc, ho triturem amb la batedora, fins que tingui la consistència d’un puré. Ho deixem refredar a la nevera.
- Muntem les copes (o gots) posant-hi la compota, el iogurt grec i ho decorem amb unes nous pelades i tallades a trossets. Bon profit!

Semblava fàcil, això de fer patates fregides...

Tot i que d'entrada em semblava un plat senzill i ràpid, després d'investigar una mica per internet ja em vaig adonar que si es volen fer bé (que quedin cruixents per fora i meloses per dins), la cosa no és "pim pam".

Aquí us deixo la recepta que va seguir una servidora (que va barrejar trucs i consells d'altres blogs). El procés pot semblar entretingut...però el resultat val molt la pena!

PATATES FREGIDES
*Ingredients:
- 1 patata gran per persona, aprox. (tipus Monalisa)
- 1 cullerada sopera de sucre
- aigua
- sal
- oli

*Elaboració:
-Pelem i tallem les patates, en trossos allargats.
-Les posem en un bol on hi càpiguen totes i l’omplim d’aigua molt freda. Quan l’aigua estigui tèrbola, retirem les patates i les reservem en un escorredor.
-Omplim el bol d’abans amb aigua a punt de bullir, hi posem una cullerada de sucre i deixem que aquest es dissolgui. Hi posem les patates i ho deixem reposar 10 minuts.
-Passat aquest temps, les escorrem i les assequem bé amb paper de cuina. Les deixem a la nevera durant 20 minuts.
-Ara ja comencem a fregir-les! Posem oli abundant en una paella o fregidora i, quan estigui calent, hi posem les patates i les fregim durant 3 minuts aprox. Les retirem del foc i les deixem refredar una mica.
-Les tornem a fregir, fins que estiguin ben daurades. Les escorrem, les salem i les servim.

Quiche de porros

Aquest dissabte vaig tenir convidades a casa i els vaig preparar, entre d'altres receptes que ja aniré penjant, una quiche de porros. Vaig seguir la recepta tal i com me l'havien passat, i ara em queda pendent provar d'incorporar-hi una mica de cansalada o innovar amb altres ingredients... n'anirem informant!

*Ingredients:

-Pasta brisa (pot ser congelada, tipus “La cocinera”)

-4 porros

-1 ceba mitjana

-150 grams de formatge emmental ratllat

-100 cc de crema de llet per cuinar

-4 ous

-Sal

-Mantega

-Oli d'oliva

*Elaboració:

-Posem la pasta al motlle i pressionem les bandes perquè agafi forma.

-Tapem la pasta amb paper d’alumini i hi posem per sobre una mica d’arròs, llegums... perquè facin pes.

-Ho posem al forn durant 15 minuts, a 180ºC.

-Tallem els porros a rodanxes i la ceba a làmines. Ho ofeguem amb una cullerada sopera de mantega, una altra d’oli i una mica de sal.  Quan estigui transparent, ho retirem del foc.

-A part, en un bol hi posem la crema de llet, 3 ous i els 150 gr. de formatge emmental. Hi afegim les verdures ofegades i una mica de pebre (si es vol).

-Tornem a la base, que ja hem tret del forn (hem llençat l’arròs i el paper d’alumini).

-Pintem la base amb el rovell d’ou que encara no hem fet servir i ho posem al forn 5 minuts més (per segellar la base).

-Traiem la base del forn i hi afegim el farciment. Tot plegat, ho posem al forn durant 20 minuts, aproximadament.

Posar el cafè al foc

Ahir, mentre nosaltres fèiem els calçots...

Muffins exprés

Ja sé que per a molts gastroblocaires l'entrada que publicaré avui pot semblar un atemptat a la bona cuina, aquella que es fa amb paciència i saborejant cada un dels passos, perquè el resultat sigui perfecte. Però és que a vegades també va bé tenir una alternativa ràpida...

M'explico: si un dia voleu sorprendre els vostres convidats, companys de feina, familiars, etc. amb un detall que no us porti massa feina, us recomano que proveu aquestes muffins de comerç just, que nosaltres vam comprar a la botiga d'Intermon i que es preparen en 10 minuts (i es couen en 15 més). Lògicament, el resultat no són les magdalenes artesanes de l'àvia, però la veritat és que també queden molt bones!

Les instruccions les trobareu a la mateixa capsa, que inclou les indicacions en neerlandès i també en castellà. Us ho aviso perquè una servidora no va veure la traducció fins que ja havia après que "eieren" és ou i "boter" és mantega... vaig pensar que el neerlandès és una barreja de l'anglès i l'alemany :)

Goede voordeel!

Cuina creativa 100%

Mireu quin vídeo més xulo!

Canelons fregits

Mai hauria imaginat que un dia em menjaria els canelons amb les mans! I sí, aquest dimarts al curs de cuina vam fer uns fantàstics canelons arrebossats amb tempura, una presentació original i que et convida a gaudir del plat sense ni tocar la forquilla!

Ja veureu a continuació que la recepta no és complicada, però en canvi està boníssima i és una bona manera de sorprendre els convidats! Barreja de tradició i exotisme, que dirien els poetes...

Això sí, us recomano que els cuineu just abans de ser endrapats, que acabats de fer és quan són més bons ;)

CANELONS FREGITS

*Ingredients: 

-20 canelons 

-15 gambes grosses 

-6 pebrots del piquillo 

-1 ceba grossa
-75 gr. d’ametlla crua ratllada
-50 cc. de xerès sec
-60 gr. de fècula (Maizena)
-250 ml. de llet o crema de llet
-oli d’oliva abundant
-sal i pebre mòlt
-per la pasta tempura d'arrebossar: 200 gr. de farina, 175 cc. d’aigua amb gas freda, 1 ou

*Elaboració:
- Es netegen i es pelen les gambes. Es reserven.
- Es pela la ceba i es pica ben petita. Es tallen ben petits els pebrots del piquillo.
- Es fan bullir els canelons (en una cassola amb molta aigua, i sense oli!). Una vegada cuits, s’estenen directament al marbre.
- En un cassó amb 2 cullerades soperes d’oli, se sofregeixen lleugerament les gambes i es retiren.
- Al mateix cassó, sofregim lleugerament els caps de les gambes i, a continuació, els posem en un altre casó amb 150 cc. d’aigua. Se’ls fa arrencar el bull i es cola el suc.
- Al mateix cassó que s’han cuit les gambes, es posa a coure la ceba ben lentament.
- Quan ja és transparent, s’hi afegeixen les gambes trossejades i el xerès sec, que es deixa reduir. Tot seguit s’hi afegeixen la ametlla, el pebrot, el suc de les gambes i la llet amb la fècula desfeta. Es condimenta amb sal i pebre i es deixa coure uns 5 minuts sense parar de remenar. Es retira del foc i es deixa refredar abans de farcir els canelons.
-Una vegada farcits els canelons (és millor no omplir-los en excés), es passen per la pasta tempura preparada i es posen a coure en oli abundant i calent. Un cop daurats es deixen escórrer bé abans de servir-los.

*Per la tempura, barregem en un bol l'aigua (potser en necessitarem més que els 175 cc.), l'ou i la farina. Utilitzem la batedora manual, sense treballar-ho gaire. Per preparar aquesta pasta és important fer-ho en fred (aigua freda, fer la barreja lluny del foc, etc.)

Si es vol una pasta de cobrir lleugera, s’ha de fer al moment d’utilitzar-la. Si es vol una pasta una mica més compacta, s’ha de deixar reposar de 40 a 50 minuts. 

Cafè per tothom?

Enamorats de la fruita

A la cuina...precaució!

Cada any hi ha 1.500.000 accidents domèstics a les llars espanyoles. Una bona manera d'evitar-los és la prevenció i, sobretot, estar informat. En aquest sentit, els bombers ens alerten de la perillositat dels focs que s'originen quan ens deixem una paella o cassola al foc, amb oli calent.

Ens diuen que, en aquests casos, mai hem de tirar aigua a les flames (encara que sigui un acte reflex o que ens sembli que així ho arreglarem). Amb aquest tipus d'incidents, les recomanacions dels professionals són les següents:

- Apagar el foc (l'entrada de gas a la cuina).

- Mullar un mocador o drap i escórre'l per retirar l'excés d'aigua (que no gotegi).

- Posar el mocador sobre la cassola o paella, fins que aquesta es refredi i ja no surti més vapor.

- I, sobretot:

*No intenteu moure la cassola o paella.

*No hi tireu aigua, ja que esquitxaria foc i els efectes podrien ser devastadors.

Ah, i recordeu que el telèfon d'emergències és el 112.

Cupcakes (pastissets a la tassa)

Dijous al Polònia ens descobrien que "un muffin no és res més que una magdalena gran. Perdoneu, però algú ho havia de dir!".

Just aquest mateix dissabte una servidora experimentava la diferència entre els tant de moda cupcakes i les famoses magdalenes de tota la vida: els primers es fan amb mantega, elles amb oli. A més, els cupcakes tenen la superfície plana, per poder-hi posar el frosting (cobertura) més fàcilment; en canvi, la gràcia de les magadalenes és que facin muntanyeta.

Fet l'apunt tècnic, us deixo amb una foto on podeu veure algun dels cupcakes que vam elaborar a la classe que ens va fer l'Anna: cupcake de vainilla amb frosting de xocolata, cupcake de pastanaga amb cobertura de crema de formatges, etc. Com veieu, també vam practicar amb el fondant, modelant pastanagues, maduixes i fins i tot un pingüí i una vaca! Era com si recuperéssim les figures de plastelina de fa uns anys...

En fi, que haig de reconèixer que això dels cupcakes enganxa i que el resultat és espectacular, així que ben aviat en tornaré a fer! Mentrestant, però, i si vosaltres també voleu posar una pinzellada de dolçor a les vostres vides, aquí us deixo el contacte de la profe ;) (annacupcakes@hotmail.com)

"Mans de ministre"

Dijous gras, dijous llarder, dia de l'ou i el porc... Superat l'empatx de botifarres i truites, avui us proposem un altre plat típic d'aquests dies: els peus de porc farcits. Una recepta que hauríeu de tastar abans que comenci la Quaresma!

Per fer-la més atractiva (si és que uns peus poden ser bonics?), nosaltres vam posar una gamba al farcit de cada peu! Aleshores, pel sofregit vam aprofitar les gambes restants i també les "closques" de les altres. Bon profit i bon carnestoltes!

PEUS DE PORC FARCITS

*Ingredients:
-3 peus de porc partits i ja bullits (poden ser d'aquests que comprem precuinats, envasats al buit)
-1 ceba
-1 pastanaga
-4 tomàquets madurs
-50 cc. de xerès
-8 gambes
-16 cloïsses
-oli d’oliva
-sal i pebre mòlt

*Pel farcit:
-250 gr. de carn magra de porc picada
-100 gr. de cansalada fresca picada
-100 gr. de pernil del país
-1 tòfona
-1 ou
-1llesca de pa remullada amb llet
-mantellina de porc (entreví). S'ha de demanar a la carnisseria, que te la gaurdin amb antel·lació.

*Per la picada:
-1 gra d’all
-20 ametlles torrades (sense pell)
-julivert

*Elaboració:
- Trossegem la tòfona i tallem el pernil, molt petit.
- Preparem el farcit barrejant les carns picades, el pernil, l’ou batut, la tòfona i la molla de pa escorreguda. Ho condimentem amb sal i pebre.
- Desossem els peus de porc, els farcim amb la mescla anterior i els emboliquem amb la mantellina de porc.
- Pelem la ceba i la pastanaga, i les tallem a trossets petits. Trossegem els tomàquets.
- En un cassó de fons gruixut, sofregim les gambes i les retirem. Al mateix oli, comencem el sofregit amb la ceba i la pastanaga. Quan es comencin a estovar, hi incorporem el tomàquet, se sala i es deixa que es cogui lentament, uns 20 minuts.
- Passem el sofregit pel colador xinès.
- En una cassola que pugui anar el forn, hi posem un raig d’oli, el xerès i la salsa anterior. Hi afegim els peus de porc farcits i ho posem al forn, ja calent, uns 40 minuts.
- Fem una picada (all, julivert i després les ametlles, una per una). Hi posem una mica d’aigua perquè no quedi tant espessa.
- Quan faltin 10 minuts perquè s'acabi la cocció dels peus, hi posem la picada, les gambes sofregides i les cloïsses esbandides.
*Les cloïsses s’han de tenir una estona en remull i després es couen un moment al vapor, perquè s’obrin.

Canelons de ferro

Recordeu Popeye el Mariner, no? Aquell personatge tant forçut, gràcies a les llaunes d'espinacs que endrapava contínuament... Llàstima que anava tatuat i amb la pipa incorporada, perquè si no segur que pares i mares l'haurien convertit en el messies de més d'una generació.

Perquè hi ha vida més enllà de la verdura amb raig d'oli, aquí us deixem una recepta verda per dins i blanca per fora ;)

CANELONS D'ESPINACS (i més cosetes)
*Ingredients:
- 20 canelons
- 750 gr. d'espinacs congelats
- 2 ous durs
- 100 gr. de tonyina amb oli
- 1 ceba
- 500 ml. de llet
- 40 gr. de mantega
- 40 gr. de formatge ratllat
- 100 gr. de xampinyons frescos
- 40 gr. de farina

*Elaboració:

- Es couen els canelons (en una olla ben grossa, amb aigua abundant, sal i una mica d'oli). Un cop cuits (10-15 minuts), els podem deixar en aigua freda l'estona que vulguem.

- Es fan bullir les fulles d'espinacs.

- Se sofregeix la ceba ben trinxada, en un cassó amb una mica d'oli. Quan rosseja, s'hi posen els xampinyons tallats prims i ho sofregim una mica tot plegat.

- Es treu el cassó del foc i s'hi afegeixen els ous durs a trossets, la tonyina esmicolada, els espinacs trinxats i una mica de llet per lligar-ho.

- Es torna a posar al foc, per sofregir-ho uns minuts més.

- Es treu la mescla i es reparteix entre els canelons; s'enrotllen i es col·loquen en una safata de servir que pugui anar al forn.

- Es prepara la salsa beixamel (mantega defeta a la paella + farina que s'enrosseixi + llet, fins que espessi i aleshores hi afegim pebre, sal i nou moscada, al gust). Cobrim els canelons amb la salsa, hi espolsem el formatge ratllat i es gratinen al forn.

*Aquesta és la recepta tal i com la tenia, però jo hi vaig afegir uns trossets de béicon passats per la paella i també van quedar fantàstics! També es poden combinar els espinacs amb panses i pinyons, per exemple ;)

Flam salat

Vinga va, després d'uns dies d'inactivitat alegrem el blog amb una d'aquelles receptes fàcils, però que fan el fet. Us presento uns deliciosos flams d'albergínia que vaig descobrir aquesta setmana i que, dedueixo, poden ser fàcilment intercanviables amb qualsevol altra verdura o similar (pels qui no els agradi l'albergínia). Veureu a la foto que nosaltres no vam tenir temps de torrar els pinyons, però us recomano que ho feu! Bon profit i bentornats :)

Ah, i si aquest cap de setmana voleu fer-vos un regal, aprofiteu la Barcelona Opportunity Week, que alguns restaurants també fan rebaixes!

FLAMS D'ALBERGÍNIA AMB PARMESÀ

*Ingredients:
-2 albergínies grosses escalivades
-6 ous
-400 cc de crema de llet
-150 gr. de parmesà ratllat
-6 pebrots del piquillo
-40 gr. de pinyons torrats
-1 gra d’all pelat i picat amb alfàbrega
-4 c. sop. d’oli d’oliva
-sal i pebre mòlt

*Elaboració:
- Es pelen les albergínies i es trituren amb els ous i la llet.
- Es condimenta la barreja amb sal i pebre, s‘hi afegeix el formatge i una part dels pinyons.
- Es fa una salsa amb l’oli, l’all i l’alfàbrega picats.
- S’escorren bé els pebrots oberts i es col·loquen al fons del motlle, prèviament untat amb la salsa d’all i oli.
- S’aboca als motlles la barreja anterior.
- Es posa a coure al forn, al bany maria (posem els motlles en una safata o recipient on hi hagi aigua). Ho deixem uns 35 minuts, a 170ºC.
- Deixem els flams refredar una mica, els traiem del motlle (tot girant-los) i els decorem amb la resta de pinyons.