En un dia com avui...

de l'any 1879, Thomas Alva Edison feia la primera demostració pública de la seva bombeta elèctrica a New Jersey (a l'octubre del mateix any havia aconseguit mantenir-la encesa durant 48 hores seguides).

 

de l'any 1917, començava el racionament de sucre a la Gran Bretanya, conseqüència de la I Guerra Mundial.

 

de l'any 1938, s'estrenava a Indiana el primer test d'alcoholèmia: el 'Drunkometer'.

 

Que el 2012 arribi ple d'idees, dolços i moderació!

(i, tranquils, que això últim ens ho suggeriran des de dalt)

 

 

p.d.: propòsit per al 2012: actualitzar el blog més sovint :)

Fum, fum, fum!

Molt bones festes i feliç 2012 per tothom!

Els bolets i jo. Principi d'una gran amistat...

Primer van ser els rovellons amb all i julivert, després els fredolics saltats amb patata bullida (variant del trinxat) i tot just fa uns dies em van animar a preparar una sopa de fredolics. Els bolets eren frescos i la veritat és que no em va costar gaire aconseguir uns resultats d'allò més suculents :)

SOPA DE FREDOLICS (per dues persones)
*Ingredients:
- fredolics
- 1 ceba

- oli

- 1/2 litre de caldo de pollastre (pot ser d'aquest que ja comprem en tetrabrick)

- ametlles salades

*Elaboració:

- Si són acabats de collir, netegem i escaldem els fredolics.

- Tallem la ceba a trossets petits i la sofregim, a foc lent, en una cassola.

- Quan comenci a estar dauradeta, hi afegim els fredolics i ho deixem coure un parell de minuts.

- Hi afegim el caldo de pollastre i ho bullim uns 10 minuts.

- A continuació, ho triturem amb el braç elèctric, fins que quedi tot líquid.

- Piquem les ametlles salades i en el moment de servir les podem afegir, si es vol, a la sopa.

Per un plat de macarrons

Avui us deixo una de les receptes que més he repetit els últims mesos: els macarrons amb beixamel. Són un plat comodí perfecte: és un terreny conegut i potser per això agrada pràcticament a tothom, alhora  que incorpora la beixamel, un gust que jo sempre havia associat als canelons, però que aquí també hi casa molt bé.

També us volia convidar a tastar una combinació que vaig descobrir la setmana passada: barregem formatge Philadelphia amb el contingut d'una llauna de verat ("caballa" en castellà) i una mica de julivert picat. Queda molt bé acompanyat de les clàssiques galetetes salades i servit com a pica-pica...

MACARRONS AL FORN AMB BEIXAMEL
*Ingredients:
- 300 gr. de macarrons
- 250 gr. de botifarra crua
- 1ceba
- 500 gr. de tomàquets
- 1 bossa de moixernons o còctel de bolets (frescos o en conserva)
- 25 gr. de mantega
- 20 gr. de farina
- 250 cc. de llet
- sal, pebre mòlt i nou moscada
- 50 gr. de formatge ratllat

*Elaboració:
- Es couen els macarrons i, un cop cuits, s’escorren i s’amaneixen amb oli perquè no s’enganxin.
- Es fa un sofregit amb la ceba ben picada i, quan està daurada, s’hi afegeix la botifarra esmicolada. També hi incorporem els bolets (prèviament escaldats, escorreguts o netejats, segons si els tenim deshidratats, en conserva o frescos).
- Es deixa coure uns 10 minuts i s’hi afegeix el tomàquet (ratllat o triturat – últimament i per grans quantitats, jo els escaldo, els pelo i els passo pel braç elèctric, que és més ràpid).
- Es torna a deixar uns 10 minuts, fins que s’hagi fet el tomàquet.
- Es rectifica de sal i s’hi pot abocar una mica del suc d’escaldar els moixernons (si és que ho hem fet).
- Al cap d’un parell de minuts s’hi posen els macarrons, ben escorreguts, i remenem bé.
- Es posa en una safata que pugui anar al forn.
- Es fa la beixamel: es fon la mantega en una paella o cassó, es deixa coure remenant amb un batedor, s’hi tira la llet i se segueix remenant fins que bulli; aleshores es condimenta amb sal, pebre i nou moscada.
- S’aboca la beixamel per damunt dels macarrons, s’espolsen amb formatge ratllat i es gratinen al forn, fins que quedin daurats.

Petites grans postres

Si sou nostàlgics i teniu ganes de recuperar el gust de Petit Suisse o del mític gelat Frigo amb forma de peu, us recomano que tasteu la versió milloradíssima de tot plegat: el pastís de Petit Suisse de la Gemma Clofent. Senzill de fer i amb resultats espectaculars! A més, com que és fresquet i lleuger, funciona fins i tot amb la panxa plena ;)

El vaig provar dissabte i va tenir molt èxit! Això sí, com veureu a la fotografia, a la nostra capa de melmelada hi havia petits turons d'allò més saborosos...

PASTÍS DE PETIT SUISSE

*Ingredients:
- 100 gr. de galetes Maria
- 40 gr. de mantega
- 6 petit suisse Danonino de maduixa
- 200 ml. de nata líquida per muntar
- 5 fulles de gelatina
- 200 ml. de llet
- 100 gr. de sucre
- 1 pot de melmelada de maduixa (millor sense trossos de fruita)
- 2 fulles de gelatina

*Elaboració:
- Per fer la base, triturar les galetes ben fines i barrejar-les amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa ben homogènia. Repartir-la per tota la base d’un motlle desemotllable de 20cm de diàmetre.
- Posar en remull les 5 fulles de gelatina en aigua freda. Escalfar al microones una part de la llet i dissoldre-hi la gelatina.
- A part, barrejar els petit suisse, la nata líquida, el sucre i la resta de la llet.
- Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
- Abocar-ho sobre la base de galeta i deixar quallar a la nevera / congelador.
- Per la capa de melmelada, posar en remull les 2 fulles de gelatina en aigua freda. Escalfar 2 cullerades d’aigua i dissoldre-hi la gelatina.
- Escalfar una mica la melmelada al microones per tal de liquar-la una mica i colar-la per un colador ben fi. Afegir-hi la gelatina i remenar bé.
- Abocar-ho sobre el pastís ja quallat i tornar a reservar a la nevera.
- Un cop quallada la capa de dalt, desemmotllar, decorar i servir ben fresquet de nevera.

Crema o puré de verdures?

Bolets sí, bolets no, fred sí, fred no... Tot i que la meteorologia no ho té clar, sembla que els llums de Nadal comencen a fer efecte i alguns ja hem començat a canviar els nostres hàbits, si més no a la cuina. Als armaris ja no hi tenim gaspatxos, sinó caldos de pollastre i altres barreges sovint envasades.

Avui us deixo una recepta de puré de verdures que és d'allò més senzilla, saludable, i segur que més bona que la que podeu olorar darrere un d'aquests mal anomenats abre fàcils.

Com sempre, vosaltres podeu modificar les verdures segons el vostre paladar (o el que hi hagi a la botiga aquell dia)! Això sí, us animo a posar-hi una mica d'api, fa que "en boca" (que dirien els sommeliers) et quedi un regust refrescant ;)

VERDURES SENSE MASTEGAR

*Ingredients (per 4 persones, aprox.):

- Verdures al gust (reconec vaig optar per un d'aquests packs preparats del Mercadona: 7 pastanagues, 1 porro, 2 naps, 2 xirivies i un trosset d'api; jo hi vaig afegir una ceba).

- Oli

- Aigua

- Sal

- Pebre

- Una mica de formatge ratllat (opcional)

*Elaboració:

- Pelar, rentar i tallar les verdures a la mateixa mida (com més petites, més ràpid es couran).

- Ofegar-les en una olla, amb una mica d'oli, a foc lent.

- Afegir-hi l'aigua necessària fins que quedin cobertes. Incoporar la sal.

- Bullir-ho uns 20-30 minuts fins que les verdures estiguin cuites.

- Triturar-ho amb el braç elèctric, rectificar de sal i posar-hi una mica de pebre.

--> Com que el vaig preparar a la tarda, i ens el vam menjar per sopar, hi vam posar una mica de formatge ratllat just abans d'escalfar-ho al microones...mmm!

No tothom es pot posar com un bacó...

Coneixeu el Banc dels Aliments? Demà divendres i dissabte 26 de novembre aquesta fundació organitza el Gran Recapte d'Aliments, una iniciativa per sensibilitzar-nos sobre la població catalana que passa gana, al costat mateix de casa nostra. A més de la reflexió, la campanya té un altre objectiu: recollir aliments bàsics (llegums, llet, oli, llaunes de conserva...) a través de diferents mercats i supermercats de Catalunya.

Si voleu saber quin és el punt de recollida que teniu més a prop, o voleu conèixer millor els detalls del Gran Recapte, cliqueu aquí.

Per ajudar a fer difusió d'aquesta campanya, un grup de blocaires ha engegat Blogs contra la fam i ens proposen que, avui, elaborem una recepta (senzilla, econòmica) amb algun dels ingredients que es recolliran durant aquests dies.

A falta de la fotografia corresponent, espero que les paraules serveixin perquè us feu una idea del plat i us atreviu a provar-lo :)

ARRÒS BONÍSSIM

*Ingredients:

- Arròs
- Ceba
- Bacó
- Còctel de bolets
- Romaní

*Elaboració:
- Bullim l'arròs, l'escorrem i el reservem.
- Tallem la ceba a trossets petits i la sofregim lentament a la paella.
- Hi afegim el bacó i els bolets, també tallats menuts.
- Hi incoporem l'arròs perquè tot plegat agafi gust i ho condimentem amb una mica de romaní.

Vaques grasses?

Després d'unes quantes sessions de fumets de peix, aquesta setmana al curs de cuina hem tocat carn! (que bé que sona això, oi?). El cas és que, amb una recepta senzilla i força ràpida, vam preparar aquest rostit de vedella, que va quedar molt bonet... Com sempre, m'ho he fet venir bé perquè en sobrés i em sembla que ens el menjarem aquest vespre barrejat amb arròs...nyam nyam!

ROSTIT DE VEDELLA AMB SALSA DE CEPS i CEBETES GLACEJADES
*Ingredients:
-700 g de carn per rostir (llata, tall rodó d'espatlla, peixet, etc.)
-1 ceba pelada i picada
-2 porros (la part blanca) pelats i picats
-2 grans d’all pelats i picats
-2 c. sop. d’oli d‘oliva
-1 fulla de llorer
-75 cc de conyac
-150 g de ceps frescos nets i trossejats o 25 g de deshidratats escaldats i escorreguts
-sal i pebre mòlt

*Elaboració:
-En una cassola (si pot ser de fang) es posa a enrossir la carn amb l’oli. A les cassoles d’alumini tendeix a enganxar-se, per això hem d’esperar que es faci bé la crosta, abans de girar-lo.
-Quan s’ha enrossit de tots els costats, es condimenta amb sal i pebre i s’hi afegeixen les hortalisses picades i la fulla de llorer.
-Es deixa coure destapat uns 25 minuts (millor al forn). Entremig s’hi pot afegir mig got d’aigua, perquè no quedi massa sec.
-Passat el temps de cocció, s’hi afegeixen els ceps i el conyac, i es deixa coure de 15 a 20 més, segons com agradi la carn de cuita. (Si hem fet els ceps deshidratats, hi posem ceps + aigua escorreguda)
- Es tritura (o es passa pel colador xinès) el suc de la carn i la resta d’ingredients de la cocció. Es torna la salsa al foc, es rectifica de condiments i es lliga amb una mica de fècula si cal (prèviament dissolta amb aigua).
- Es retira la carn de la cassola i es talla fina. Se serveix amb els bolets i una part de salsa, la resta es posa en salsera. Es pot acompanyar amb cebes glacejades o puré de poma si és hivern, i amb fulla de canonge o créixens si és estiu.

NOTA: Per tal que la carn quedi tendra i gustosa, no s’ha de lligar (sempre i quan sigui el mateix múscul).
Nosaltres vam decidir no passar les verdures pel colador sinó posar-les "tal qual".

CEBETES DEL PLATILLO GLACEJADES
*Ingredients:
-20 a 24 cebetes del platillo
-50 g de sucre
-100 cc d’aigua
-oli i sal

*Elaboració:
-S’escalden les cebetes i es pelen. A mesura que es pelen, es posen en aigua freda perquè no s’ennegreixin ni facin plorar.
-Es rosteixen les cebetes amb una mica d’oli, en un cassó de fons gruixut. Prèviament, podem haver aromatitzat l’oli amb una mica de cansalada.
-S’hi afegeix l’aigua i el sucre i es cou molt lentament, fins que quedin caramel·litzades.

NOTA: També es pot fer el caramel a part (aigua, sucre i llimona, sense remenar!) i, després, incorporar-lo a les cebetes rostides amb oli.

Un clàssic que sempre funciona

Patates que comencen a grillar-se, temperatures baixes que van in crescendo, poques ganes de complicar-nos el vespre. Ho remenem una mica tot plegat i... tatxan!

*Ingredients:

- all

- botifarra negra

- patates

- bolets

- ceba

*Procés d'elaboració:

- Pelem les patates i les posem a bullir (si les hem tallat a trossos, couran més ràpid).

- Tallem un grapat de bolets (variats) i els saltegem a foc fort, perquè treguin l'aigua.

- Coem la ceba (tallada ben petita) amb una mica d'oli i, quan està ben cuita, hi afegim la botifarra negra a talls (no cal treure-li la pell).

- Ho deixem coure un parell de minuts i hi afegim les patates bullides. Les aixafem i ho anem barrejant tot plegat.
- En una altra paella, enrossim els alls i després hi afegim els bolets anteriors.
- Reservem una part dels bolets i els alls, i els altres els posem amb la ceba, la botifarra i les patates.
- Quan ja estigui ben barrejat i cuit, ho emplatem i a sobre hi posem els bolets que havíem apartat.

Gust de mar (2)

Certs impacients asseguren que el Nadal és aquí. Diuen que ja l'han vist, segurament espolsant-se les sabates a l'estora d'alguna casa...

A mi l'olor de molsa encara em queda una mica lluny, però és cert que dimarts ja vaig començar a respirar aromes de festa. I és que al curs de cuina vam preparar un exquisitíssim rap a l'americana! Ja us aviso que la recepta és entretinguda (que no difícil), però la veritat és que el resultat s'ho valia i més d'un ja s'ha anotat la fórmula per sorprendre familiars i amics d'aquí unes setmanes.

Personalment, no m'esperaré ni fins el 25 de novembre i ben aviat aprofitaré la salsa americana que em va sobrar per fer-hi una mica d'arròs o de pasta...mmm!

RAP A L’AMERICANA
*Ingredients per la salsa americana:
-2 cullerades d’oli oliva
-1 ceba mitjana pelada
-1 pastanaga pelada
-1 porro pelat
-1 branca d’api
-2 grans d’all pelats
-1 tomàquet madur gros
-1 c. sop. de tomàquet concentrat
-1 cranc gros
-4 escamarlans grossos
-50 cc de conyac
-200 cc de vi blanc sec
-400 cc de fumet de peix
-1 ram de llorer, farigola i julivert
-fines herbes: estragó i cerfulll
-sal, pebre mòlt i pebre de Caiena
-20 g de mantega
-20 g de farina
-150 cc de crema de llet

*Elaboració de la salsa americana:
- Tallem la ceba, la pastanaga, el porro, l’api i els grans d’all a trossos no gaire grossos. Els coem en oli.
- Quan les hortalisses comencen a ser cuites, hi afegim el cranc i els escamarlans, fins que el marisc perd el color de cru.
- Hi incorporem el conyac i el flamegem (o, senzillament, deixem que s’evapori una mica).
- Hi afegim el vi, el fumet de peix, el tomàquet tallat a trossos, les fines herbes, el ram i el tomàquet concentrat. Ho condimentem amb sal, pebre mòlt i pebre de Caiena. Es remena bé perquè es barregi tot.
- A part barregem (amb una forquilla) els 20 g de mantega i els 20 g de farina, fins que quedi ben lligat. Ho afegim a la salsa i la coem uns 25 minuts, remenant de tant en tant.
- Passat el temps de cocció, ho passem pel colador xinès i hi afegim la crema de llet.
- Ho tornem a posar al foc perquè es redueixi una mica i quedi més concentrada. Aprofitem per tastar-la i rectificar-la de condiments, si cal.

*Ingredients per la cocció del rap:
- 1 cua de rap d'un quilo aproximadament
- 100 cc de vi blanc sec
- sal i pebre mòlt

*Elaboració del rap:
- Salpebrem el rap en una plàtera que pugui anar al forn.
- Hi posem el vi i ho tapem perquè no es ressequi.
- Ho deixem coure 25 minuts, amb el forn ja calent.
- El suc de la cocció del rap el podrem afegir a la salsa americana, juntament amb la crema de llet.

Girona m'enamora

Avui just fa una setmana, a "La cuina de Carbó" vam descobrir alguns dels sabors més característics de la gastronomia de Girona ciutat. Podeu recuperar l'àudio del programa en aquest link.

Pels qui preferiu un resum resumit, aquí el teniu:

1) Xuixo: es diu que l'origen d'aquesta pasta farcida de crema l'hem d'anar a buscar a Girona, on els anys 20 uns pastissers molt espavilats i llaminers van adaptar la recepta francesa del 'chou à la créme'. Avui trobem xuixos arreu de Catalunya, però segons la Mireia un dels més bons els trobem a la pastisseria Turró, a la plaça Sagrada Família de Barcelona.

2) Salsafí de Girona: arrel similar al nap (allargada, de color marronós per fora), però amb un gust més fi i dolç. S'acostuma a menjar guisat, amanit o fregit. És una molt bona font de fibra i minerals.

3) Bitxo de Girona: pebrot de tons clars i la pell molt fina. És una varietat ideal per escalivar o fregir, i també se'n fan conserves en sal i vinagre.

4) Escarola de cabell d'àngel: escarola de mida petita i gust molt fi (menys amarga que la resta de varietats). Té les fulles fines, molt dentades i arrissades, és de color verd clar.

5) Poma IGP de Girona: Inclou les varietats golden, red delicious, gala i granny smith.

EMBOLCALLS DE PEBROT:

*Ingredients:

- pebrots vermells

- oli verge d'oliva

- orenga

- sal

- pebre

- formatge Feta

*Elaboració:

- Escalivem els pebrots i els tallem a tires.

- Tallem el formatge a daus una mica grossos i els posem en adob (oli, sal, orenga, pebre) uns 30 minuts, com a mínim.

- Passat el temps, s'escorre el formatge i es cargola amb una tira de pebrot escalivat.

- Se serveix fred i amanit amb una part de l'adob...ideal per aperitius!

Avui convido jo

Compte! Que aquesta és una recepta una mica diferent...

*Ingredients:
- 1 persona o més
- gana
- un xic de diners
- una mica de temps
- 1 ordinador o similar amb connexió a internet

*Elaboració:
- Entreu a la pàgina web de Menú Diari i busqueu quin és el restaurant que teniu més a prop! Tots els establiments inclosos al portal tenen menú i podeu limitar la cerca per preu ;)

Gust de mar

Si fa uns anys m'haguessin dit que ara netejaria peixos i afaitaria musclos no m'ho hauria cregut... però aquí em teniu! Superant els "ai uix" de quan era petita, fa uns dies vaig aconseguir fer el famós fumet de peix i en vam aprofitar una part per transformar-lo en una delicosa crema de musclos. Encara que potser la foto no hi fa justícia, va quedar realment molt bona! A més, el plat va servir d'excusa per aprendre a fer reixes i piruletes de formatge: tan fàcil com desfer una mica de formatge ratllat (emmental i/o parmesà al forn, damunt una safata de llauna) i, quan el traiem, hi afegim el pal de piruleta i/o hi espolsem una mica d'orenga, xocolata... abans que es refredi. És un truc senzill i ràpid per soprendre els comensals amb un aperitiu original o per alegrar una mica aquella amanida que ja tenim tan avorrida ;)

FUMET DE PEIX (recepta bàsica)
*Ingredients :
- 600 gr. d’espines de peix o peix de roca
- 2 l. d’aigua
- 1 ceba
- 1 porro
- 1 tomàquet
- 1 pastanaga grossa
- 100 cc. de vi blanc sec
- sal, grans de pebre i unes fulles d’estragó

*Elaboració:- Es netegen les hortalisses i es tallen (no gaire petites). El tomàquet i la ceba (on hi podem clavar 2 claus) es deixen sencers.
- Posem tots els ingredients a l’olla, excepte el vi que li afegim quan arrenca el bull.
- La cocció ha de durar uns 30 minuts (no més). A continuació, s’escorre i el fumet ja està a punt per utilitzar-lo com a base de salses o sucs.

CREMA DE MUSCLOS AL SAFRÀ AMB REIXA DE FORMATGE
*Ingredients:
-1 kg. de musclos
-100 cc. de vi blanc sec
-1 pastanaga
-1 porro
- ceba
- 3/4 l. de fumet de peix
-100 cc. de crema de llet
- 50 gr. de mantega
- 20 gr. de farina
- 1 sobre de safrà
- sal i pebre de Caiena
- 40 gr. de formatge emmental ratllat a fils
- 3 branques de cibulet

*Elaboració:
- Netegem els musclos, eliminant bé les barbes i passant-los una mica per aigua. Una vegada nets, els coem amb el vi blanc.
- Els tenim al foc fins que s’obren. Escorrem el líquid i el reservem.
- Separem els musclos de les closques i en reservem 8 per la decoració final.
- Tallem a quadrats petits la pastanaga, la ceba i el porro, procurant que quedin de la mateixa mida. Ho coem amb una mica de mantega fins que s’estovin, però sense que agafin color.
- Afegim la farina i la fem daurar amb les verdures. Quan comença a tenir color, hi incorporem el suc dels musclos, els musclos i el fumet. Rectifiquem de sal i hi posem una mica de Caiena i el safrà torrat. Es cou suaument uns 5 minuts i es tritura amb el braç elèctric. Rectifiquem la textura amb una mica de fumet i/o crema de llet.
- Passem la crema pel colador xinès i la reservem.
- Fem unes reixes de formatge emmental al forn sobre una llauna (molt poca estona! El just perquè es desfaci el formatge). Les deixem refredar i, quan se serveix, es presenta a taula en sopera o amb un bol individual; damunt, hi posem les reixes de formatge i a sobre els musclos que teníem reservats i les branques de cibulet.

La grandesa dels llibrets

La carn arrebossada és, juntament amb els macarrons, un dels plats predilectes entre les boques més menudes de la casa. Si volem ser una mica originals, una bona idea és farcir-los amb els sabors que més ens agraden... Aquí us en deixo una proposta!

LLIBRETS DE LLOM FARCITS
*Ingredients:
- 6 llibrets de llom
- 150 gr. de xampinyons
- 50 gr. d’olives verdes sense pinyol
- 1 ceba mitjana
- 2 ous (1 per fer-lo dur, i l’altre per arrebossar)
- 50 gr. d’ametlles torrades
- sal
- farina
- pa ratllat
- oli

*Elaboració:
- Es comença un sofregit amb dues cullerades d’oli i la ceba picada ben petita.
- Quan es comença a daurar s’hi afegeixen els xampinyons nets i també picats. Es deixen coure un parell de minuts a foc fort i s’hi posen les olives, que també s’han d’haver picat. Tot plegat ha de coure 5 minuts.
- Fem un ou dur i, quan és cuit i fred, el ratllem (o el tallem petit) i l’afegim al sofregit.
- Farcim els llibrets amb el sofregit, procurant que quedi ben repartit. Ens podem ajudar d'uns escuradents per assegurar-nos que els llibrets queden ben tancats.
- Se salen una mica els llibrets i es passen per farina (que s’espolsa), ou batut i pa ratllat.
- Es couen els llibrets amb oli abundant i calent. Una vegada cuits, es deixen escórrer una mica en una reixa (o paper de cuina) perquè deixin anar l’oli.

L'arròs fa el ventre gros...i la panxa llisa

Aquest dilluns al programa "La cuina de Carbó", a COMRàdio, hem parlat de la gastronomia del Delta de l'Ebre. Al següent link podeu escoltar les receptes que han explicat els oients i, també, descobrireu algunes curiositats d'ingredients com l'arròs i les carxofes.

Per exemple, sabíeu que...?
- La Cambra Arrossera del Montsià és una de les cooperatives més grans d’Espanya.
- Dins la Denominació d'Origen Protegida del Delta de l'Ebre, hi trobem diferents classes d'arròs: bahia, bomba, montsianell, sènia i tebre. Un dels més utilitzats a la cuina és el bomba, que té el gra rodó i assaboreix molt bé els sabors.
Pels risottos s'usen varietats italianes com l'arborio i el carnaroli.
- L'arròs és una excel·lent font d'energia, sobretot si es combina amb llegum (llenties, pèsols...).
- És un cereal sense gluten i, per tant, apte per a celíacs.
- Si es llança a les parelles que s'acaben de casar és perque es creu que aquest intercanvi de "fruits de la terra" pot afavorir la fertilitat dels nuvis.

BUNYOLS D'ARRÒS
Plat inspirat en la cuina grega i molt estès a la zona del Mediterrani. Com que sovint calcular les mesures d'arròs és difícil, l'objectiu d'aquesta recepta és aprofitar l'arròs que ens pot haver sobrat en alguna ocasió...
*Ingredients: 
- arròs blanc, bullit (passat per aigua freda)
- all i julivert picat
- llevat en pols
- 2 ous
- 3 cullerades soperes de farina
- oli
- salsa romesco (opcional)

*Elaboració:
- A l'arròs blanc, bullit i fred, hi afegim un all i julivert picat (en cru), una cullerada de llevat en pols, 2 ous i 3 cullerades soperes de farina. En fem una pasta.
- Posem l'oli en una paella i quan està calent hi anem posant els bunyols fets amb la pasta anterior (se'ls pot anar donant forma amb l'ajuda de dues culleres).
- Un cop fet, es poden acompanyar amb salsa romesco.

Tonyina rostida i crumble de peres

Bé, bo i ràpid. Aquest és l'eslògan d'una de les marques d'alimentació més conegudes a Catalunya i també va ser el lema de la classe de cuina d'ahir. Vam preparar una tonyina rostida que estava deliciosa i, per acabar-ho d'arrodonir, la vam acompanyar amb un crumble de peres exquisit (una combinació de dolç i salat que se'm desfà a la boca només de recordar-la...). Ja ho veureu, proveu-ho a casa i m'expliqueu què tal ;)

TONYINA ROSTIDA AMB CEBA TENDRA
*Ingredients:
- 1 un tros de cua de tonyina d’un quilo
- 1 manat de cebes tendres
- 2 grans d’all
- 2 branques de farigola
- 2 fulles de llorer
- 100 cc. de vi blanc sec
- 100 cc. de fumet de peix (poden ser pastilles de caldo concentrat)
- 3 c. sop. d’oli d’oliva
- sal i pebre mòlt

*Elaboració:
- Es pelen les cebes i els alls i es tallen a làmines fines.
- Es pela i es poleix el tros de tonyina, se salpebra i es posa en una plàtera que pugui anar al forn amb l’oli, el vi i el fumet.
- Es cobreix amb la ceba, l’all i el llorer per sobre. S’espolsen les franques de farigola i es rega amb una mica d’oli.
- Es posa a coure al forn, ja calent a 200º C, uns 30 minuts (tapat amb paper d’alumini de manera que cobreixi el tall de tonyina, però sense prémer, que surti l’aire).
Si després es veu que la ceba ha quedat crua, es reserva la tonyina i es pot acabar de coure al foc.
- Es talla la tonyina amb el ganivet elèctric i se serveix tot plegat.

CRUMBLE DE PERES AMB EMMENTAL
*Ingredients:
- 2 peres grosses (de Puigcerdà o Conference)
- 50 gr. d’emmental tallat a daus
- 1 llimona
- 100 gr. de farina
- 100 gr. de mantega semisalada
- 2 c.sop. d’emmental ratllat

*Elaboració:
- Es pelen les peres, es parteixen per la meitat, es treuen les llavors i es freguen amb llimona perquè no s’ennegreixin. Les posem damunt d’una safata que pugui anar al forn (amb paper de pastisseria entremig).
- Es fa el crumble barrejant la farina amb la mantega i el formatge ratllat.
- S’omplen els forats de la pera amb els daus de formatge i es cobreixen amb la pasta de crumble.
- Es posen a coure al forn, ja calent, a 180º C de 20 a 30 minuts, fins que s’hagin enrossit

Filets de conill farcits

Aquesta setmana al curs de cuina vaig descobrir què és l'entreví o mantellina. El DIEC ho defineix com a "replec del peritoneu que manté en llur posició els intestins connectant-los a la paret posterior de la cavitat abdominal". Des d'un punt de vista menys tècnic podríem dir que és una mena de xarxa blanca, una mica llefiscosa, aguanta els intestins de l'animal i es veu que porta força colesterol.

En fi, que aquí teniu la recepta completa! Potser és una mica entretinguda, però el resultat val la pena :)

FILETS DE CONILL FARCITS DE GAMBES
*Ingredients:
- 4 filets de conill (les mitjanes)
- 8 gambes mitjanes
- 4 fulles d’espinacs frescos
- entreví (mantellina de porc). *S'ha de demanar a la carnisseria amb previsió, perquè te'l guardin.
- 2 cebes tendres pelades i tallades a làmines
- 75 cc. de vi ranci
- 1 pebrot vermell petit trossejat
- 1 cullerada sopera de tomàquet concentrat
- 1 branca d’api tallada petita
- 250 cc. d’aigua
- farina
- 2 cullerades soperes d’oli d’oliva
- sal i pebre mòlt

*Elaboració:
- Es treu el tronc dels espinacs i s’escalden les fulles (5 segons en aigua bullent i després es posen en aigua freda). A continuació, les assequem damunt un drap de cuina.
- Es treuen els ossos dels filets i s’obren al màxim possible per poder-los farcir millor.
- Es pelen les gambes i es reserven els caps.
- A la part superior dels filets hi posem fulles d’espinacs i 2 gambes a cada un.
- S’emboliquen amb l’entreví, se salpebren i, perquè no es deformin quan es coguin, s‘enfarinen.
- Es posen a enrossir en una cassola amb l’oli. Es reserven.
- Es posa a coure la ceba amb l’api i, quan comença a estovar-se, s’hi afegeixen els caps de les gambes, el pebrot, el tomàquet concentrat i una cullerada de farina. Es remena.
- Seguidament s’hi afegeixen l’aigua i el vi ranci.
- Passem la salsa pel colador xinès i la posem a la cassola, amb els filets de conill. Ho posem a coure, tot plegat, al forn ja calent (180ºC, cassola tapada).

Cadena culinaria

"Això és un club de receptes, en la qual participa poca gent. Envia la teva recepta preferida a la primera de la llista i escriu sis cartes com aquesta a sis amigues, eliminant la primera de la llista i posant-hi tu a l'últim lloc .

Rebràs 36 receptes i serà divertit fer-ne la provatura i veure'n llur pocedència.

Si no pots enviar la carta en 10 dies, torna aquesta carta per tal que no es trenqui la cadena.

Gràcies".

Abans de les Blackberrys i dels blogs, les baules es forjaven amb un bolígraf Bic.

Es el Cola-Cao, desayuno y merienda ideal

Aquests dies, xafardejant pel blog de la Dolça, hi vaig trobar un temptador cóc de Cola-Cao... Tot i que el nom pot semblar un embarbussament, el cert és que la recepta és d'allò més senzilla i ahir (aprofitant que tenia un aniversari) la vaig posar en pràctica. Ens va encantar :)

CÓC/BESCUIT/ COCA DE COLA-CAO

*Ingredients:
- 6 ous
- 1 iogurt natural

- 200 gr. de sucre

- 120 gr. d’oli
- 250 gr. de farina
- 50 gr. de Cola-cao
- 1 sobre de llevat Royal

*Elaboració:
­- Muntem les clares a punt de neu.
- Amb molt de compte perquè no s’abaixin, hi anem afegint els rovells, el iogurt, el sucre i l’oli.

- Finalment hi incorporem també la barreja de llevat, farina i Cola-Cao (si la tamisem, ens assegurem que no quedin grumolls).
- Posem la massa en un motlle, prèviament untat amb mantega.
- Espolsem perles de xocolata, xocolata ratllada o similar pel damunt (opcional).
- Ho posem al forn, escalfat a 180ºC, durant 35-40 minuts (fins que l’ escuradents surti eixut).

Dolça etimologia

Aquesta setmana els professionals de Rodamots ens han descobert l’origen d’algunes paraules d’allò més llamineres... A veure si endevineu de quines es tracta!
- Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i 'plora com una Magdalena', segons l'expressió popular.
- Del llatí bis coctus, 'dues vegades cuit', abreujament de panis bis coctus.
- Alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del francès croquignole, mateix significat, derivat de croquer, 'rosegar, mastegar cruixint'. [El mot croqueta prové del mateix verb.]
- De saïm, 'sagí, greix d'un animal', del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
- De bony, d'origen incert, possiblement preromà, resultat de l'encreuament d'una arrel protohispànica, bunno-, 'protuberància', i una altra d'indoeuropea, monnio-, 'coll, turó'.

I perquè s'us acabi de fer la boca aigua, aquí us deixo algunes pistes...

Pizza tatin

Tatin de poma, de peres, de figues... Es diu que aquest pastís d'origen francès va néixer, com tantes d'altres coses, per accident (o casualitat, que potser és més políticament correcte). El cas és que un dia de finals del s.XIX les germanes Tatin van fer un pastís "al revés": omplint el motlle primer amb les pomes i després amb la massa.
Per servir-lo, això sí, es torna a posar de cap per amunt!

Dimarts vam començar el Taller de cuina II fent un doble exercici: com les germanes Tatin, vam canviar l'ordre dels factors i, a més, ho vam combinar amb sabors italians. Resultat? Una fantàstica pizza tatin! Fàcil de fer i molt original (fins i tot, i no ho digueu a ningú, però si us falta temps podeu comprar la massa ja feta...).

PIZZA TATIN DE TOMÀQUET
*Ingredients per la massa de la pizza:
- 150 gr. de farina
- 10 gr. de llevat de forner (no és substituïble pel Royal=llevat químic)
- 2 cullerades soperes d’oli d’oliva
- 100 ml. d’aigua tèbia
- sal

*Ingredients pel farcit:
- 800 gr. de tomàquets de pera
- 50 gr. de pinyons
- 4 ous de guatlla
- 2 cullerades d’alfàbrega picada
- 100 gr. de mozzarella de búfala tallada a làmines
- 75 gr. d’olives negres sense pinyol + 25 gr. per decorar
- oli d’oliva
- sal, sucre i pebre

*Elaboració de la massa:
- Barregem la sal i la farina, i ho posem damunt la taula en forma de volcà (amb un forat al mig).
- Al seu interior, hi posem el llevat, l’oli i l’aigua tèbia.
- Ho treballem amb una forquilla, incorporant la farina dels voltants mica en mica.
- Després s’amassa amb les mans, fins que quedi una pasta homogènia.
- Tapem la massa amb un drap de cuina i ho deixem reposar en un lloc temperat, fins que hagi augmentat el doble del seu volum.

*Elaboració de la pizza:
- Escaldem els tomàquets (10 segons en aigua bullint), els pelem, els partim per la meitat i traiem les llavors del mig. Els salem i els deixem reposar una hora cap per avall (perquè treguin l'aiuga). Els acabem d’assecar amb paper de cuina.
- Untem un motlle de silicona amb oli i hi col·loquem els tomàquets (ara amb la part arrodonida tocant el motlle).
- Espolsem els pinyons i l’alfàbrega picada per damunt els tomàquets. A continuació hi afegim el formatge tallat a làmines i les olives (partides per la meitat).
- Ho condimentem amb sal, pebre i una mica de sucre.
- Estirem la pasta amb l’ajuda d’un corró i cobrim la preparació anterior.
- Ho coem 15-20 minuts al forn, ja calent (turbo, 180ºC).
- Ho deixem reposar 5 minuts i es desemmotlla de manera que la part de la pasta quedi a sota, com una pizza tradicional.
- A part, posem a coure els ous (5 min. des que l’aigua bulli; 8 min. si els posem ja en aigua calenta). A continuació, els passem ràpid per aigua freda, així després no costaran de pelar.
- Pelem els ous, els partim per la meitat i els posem damunt la pizza.
- La completem amb les olives negres de decoració i uns brots d’alfàbrega, per donar-hi color. La servim tèbia i...nyam nyam!

"Salad rusa" a Andalusia

Aquests dies he estat de vacances per Sevilla i Còrdova, ciutats magnífiques per admirar-les, passejar-hi i menjar-hi d'allò més bé! Això sí, entre els clàssics "salmorejos" i "flamenquins" també hi vaig trobar algun plat i menú d'allò més sorprenent. Aquí us en deixo una mostra!

1) Un combinat d'anglès-castellà prou original. De fet, al mateix establiment anunciaven un "lunch menu" (per menú del dia) amb "3 first plates starters" i "3 second plates to continue...".

2) El menú Copa Davis (aprofitant que a Còrdova s'hi celebraven les semifinals)

3) El menú més femení: en aquest restaurant asiàtic el dijous fan el "dia de la dona" i, a nosaltres, ens ofereixen el seu buffet per 5€. Com si anéssim a la discoteca, vaja...

4) La reina de les truites de patata...

5)... i el més forçut del mercat: el dependent que "te machaca" les olives en exclusiu directe (just a la mateixa parada on tenen pebrots "pá asá").

Nandu Jubany: "M'agrada cuinar perquè et permet fer feliç a la gent"

Per motius de feina, he tingut l'oportunitat de tornar a parlar amb el Nandu Jubany, propietari i cuiner de Can Jubany (1 estrella Michelin), i un dels noms més consolidats del panorama gastronòmic actual (ai, com ens agrada fer aquest tipus de frases...). En fi, que personalment encara no he pogut tastar cap dels seus plats (tot arribarà!), però sí que us puc dir que el Nandu és una persona molt agradable, d'aquells que ràpidament et tracten "de tu a tu".

Aquí us deixo algunes de les coses que em va explicar, una mostra més de la seva autoexigència i humilitat.

La tradició familiar va condicionar que et dediquessis a la cuina, o va ser una elecció completament lliure?
És cert que als 10 anys vaig començar a treballar al restaurant familiar [Urbisol] i aleshores no volia ser cuiner. Tot i així, als 15 anys i després d’haver-hi dedicat també caps de setmana, nadals...., vaig veure que sí, que allò era lo meu. A partir d’aquí vaig començar a treballar amb el Carles Gaig, el Martín Berasategui o el Marcel, i vaig adonar-me que jo també volia un restaurant, petit, per cuidar els clients. Quan tenia 24 anys vaig agafar Can Jubany amb la meva dona i vam engegar un negoci que encara s’ha de millorar, però que aviat serà el restaurant dels meus somnis.

Què és allò que tant t’atrau del món de la restauració?
M’agrada cuinar perquè et permet fer feliç a la gent. A mi m’encanta la relació amb el client i gaudeixo veient el resultat de la nostra feina: al matí tu prepares un guisat i ells al migdia ja se l’han menjat. Et feliciten, t’ho agraeixen al moment i no et cal esperar 3 anys per veure el sentit d’allò que fas. És una feina dura, però agraïda.

Alguna vegada t’has plantejat canviar de professió?
No, mai, sinó tot el contrari: el restaurant sempre ha anat creixent.

Quines són les claus per tenir èxit en un negoci com aquest?
La constància, la professionalitat i l’honradesa, de cara al client i al producte. A la gent se l’ha de cuidar, mimar, oferir-li sempre el millor.

I si et volem fer feliç a tu...què t’hem de cuinar? Quin és el teu plat preferit?
Els ous ferrats de les meves gallines [a Can Jubany tenen hort i granja], acompanyats de sobrassada o cansalada. És boníssim.

Recomana’ns un restaurant (i que no sigui el teu!)
La Fonda Gaig m’agrada molt. El Carles Gaig és el meu amic i mestre, i té un restaurant ideal per anar-hi amb la família. Passes el dia a Barcelona (vas al Tibidabo, puges al bus turístic, etc.) i després vas cap allà a menjar bé.

Pomes i peres

Ahir, a la col·laboració que faig al programa "La cuina de Carbó" de COMRàdio, vam estar parlant de la gastronomia de Lleida. Capital de la terra ferma i capital de la fruita (1 de cada 2 pomes i peres que creixen a Espanya ho fan a la zona de Lleida).

En aquest link podeu recuperar el programa i escoltar les receptes que van proposar els oients: des d'una senzilla però fantàstica salsa de poma per la carn, fins a un original aftereight de peres (mmm!), passant per clàssics com el pastís de poma i l'ànec amb peres. Lògicament, vaig sortir d'allà amb ganes de provar tots aquests plats i, per tant, amb deures per uns quants dies!

I aprofitant que em vaig endinsar en l'infinit i fantàstic món de les fruites, us deixo un petit repàs d'algunes de les varietats de peres i pomes que creixen a Lleida.

Us les presento, d'esquerra a dreta:
- Golden (groga, dolceta, ideal per cuinar al forn i per incloure a les amanides)
- Royal Gala (vermella sobre fons groc, dolça, amb un punt d'àcid i cruixent)
- Fuji (vermella sobre verd, molt dolça, sucosa i cruixent)
- Granny Smith (de color verd intens, molt cruixent i àcida)

I pel que fa a les peres...

Seguim començant per l'esquerra:
- Blanquilla (color verd amb taques vermelles, dolça i molt sucosa)
- Llimonera (pell groga i amb puntets, molt dolça i sucosa)
- Conference (allargada i amb taques marrons, molt gustosa)

A veure si a partir d'ara les reconec a la primera :)

Postres de músic

Panses, figues, nous, ametlles, avellanes... i tot ben regat amb un got de moscatell o vi dolç. Aquesta combinació ens pot recordar la cançó nadalenca del noi de la Mare, però sobretot ens evoca allò que tots (o això és el que em pensava jo) coneixem com a "postres de músic"... Un nom curiós, no?

Vet aquí que fa molts i molts anys, quan encara no hi havia tàpers ni entrepans congelats, els músics solien voltar (com ara) pels pobles, tot oferint els seus espectacles a qui els volgués veure. Segons sembla, abans de sortir a l'escenari (o entre actuacions), els artistes picaven fruits secs que en alguns casos servien de postres, en altres de sopar complet.... D'aquí precisament ve el nom "postres de músic", un plat pràctic i ràpid de menjar: no necessita coberts, no embruta i aporta energia suficient per a tota l'orquestra.

Com podeu imaginar, aquesta història no és meva, sinó que la vaig sentir dimarts a la secció "Perles cultivades" que fa el Ramon Solsona a El Món a RAC1. Per completar la teoria etimològica, també van apuntar que, sovint, la gent del poble premiava amb fruits secs els músics que actuaven per les festes majors. Ah! i van explicar que les paraules "nyoca" i "ganyips" també s'utilitzen per referir-se a aquest conjunt de calories tan temptador.

A partir d'aquí, i aquests dies que tothom parla del català i el castellà, he pensat que estaria bé repassar algunes paraules que, a la cuina, poden provocar confusions (a mi, la primera):
- POSTRES, en català sempre s'ha de dir en femení i en plural (en castellà "postre", masculí).
- AROMA, com el seu sinònim olor: per nosaltres és una paraula femenina i per ells, masculina.
- LLEGUM: pels seguidors de Pere Calderes és masculina i pels descendents de Miguel de Cervantes és femenina.

Una possible frase per recordar-ho: "Les aromes dels llegums, a les postres? No, gràcies!" (femení-masculí-femení)

Fajites globalitzades

Com la majoria de persones que s’independitzen (respecte els pares, no del govern central), jo també vaig tenir una "diada Ikea". Vam mesurar tot tipus de mobles, vam apuntar moltes col·leccions de noms impronunciables i vam acabar el matí quan la majoria de catalans ja havien dinat. Així les coses, vam caure en la temptació (manipulació?) de menjar alguna cosa ràpida a la mateixa botiga. El petit frankfurt dins d’un pa enorme ens va decebre (perquè després diguin que la mida no importa), mentre que el rotllet de salmó “no estava malament”. Ahir, però, vaig provar de millorar-ne la fórmula i, com que el resultat va ser un èxit, aquí us en deixo la recepta.

*Ingredients:

- “tortilles” mexicanes (als supermercats se’n troben fàcilment)

- enciam

- 1 paquet de salmó fumat

- formatge

- olives (farcides amb anxova)

- 1 all tendre

- vinagre de poma

- oli i sal

- orenga

- 1 iogurt

*Elaboració:

- Rentem i tallem l’enciam a tires, ben petites.

- Tallem, també a trossets menuts, els altres ingredients (salmó, formatge, olives, all tendre).

- Ho barregem tot plegat, amanit amb una mica d’oli i vinagre de poma (3 parts d’oli per 1 de vinagre, aprox.).

- Escalfem al microones les “tortilles”, durant 30 segons.

- Preparem una salsa de iogurt, tot barrejant un iogurt, una mica d’oli, sal i orenga (ho podem fer amb una cullera, al mateix pot del iogurt).

- Posem la salsa damunt el farcit i, finalment, enrotllem la “fajita”...queda molt bo i refrescant!

*Altres:

- Podem tenir preparada la barreja a la nevera i, d’aquesta manera, només necessitarem 5 minuts per preparar l’àpat!

Un clàssic: pastís de poma

Aquest cap de setmana teníem un aniversari familiar i em vaig oferir a portar les postres. Com que el pastís havia de viatjar de Sabadell a Badalona, vaig pensar que el millor seria no complicar-nos massa i fer una cosa senzilla, resistent a la calor i als trams en obres de la C-58.

Així que vaig optar pel mític pastís de poma, però sense crema. Vaig agafar la recepta del Club de Cuines i la vaig fer encara més llaminera (i estiuenca) tot acompanyant-la d'una mica de gelat de vainilla (no cal dir que, per evitar incidents, el gelat de vainilla el va comprar directament la família de Badalona).

Us en copio la recepta, amb alguns aclariments/afegits:

*Ingredients:
- 250 ml. de llet
- 100 gr. de sucre
- 100 gr. de farina
- 2 ous
- 1 culleradeta de llevat
- 3 pomes golden (si són grosses, amb 2 és suficient)
- confitura d'albercoc
- gelat de vainilla

*Elaboració:
- Batem, en un bol, la llet, el sucre, els ous, la farina i el llevat.
- Tallem 2 pomes (o 1 i mitja si són grosses) a daus i les afegim a la barreja anterior. Per precaució, jo les vaig humitejar amb una mica amb suc de llimona, perquè no es tornessin negres.
- Ho posem tot plegat en un motlle, cobert amb paper de cuina.
- Ho cobrim amb l'altra poma (o la meitat restant) tallada a làmines.
- Ho posem el forn durant 45 minuts a 150 graus (comproveu que estigui fet amb el truc de l'escuradents, perquè en el meu cas, per exemple, el vaig haver de deixar gairebé una hora).
- Quan estigui llest, deixeu refredar el pastís, desemmotlleu-lo i unteu-lo amb una mica de melmelada d'albercoc (perquè s'escampi millor, la podeu escalfar 30 segons al microones).
- A l'hora de servir, acompanyeu-ho d'una mica de gelat de vainilla...queda molt bo!

*Altres:
- Tinc pendent provar la mateixa recepta amb altres fruites o, fer-la igualment de poma, però afegint-hi panses!

Santa Teresa era pastissera?

Un professor d'història de la universitat sovint ens deia que "tot el que tu puguis imaginar, algú altre ja ho haurà pensat abans". És una sentència per desanimar el més cregut, o un repte perquè el somiador comenci a desbordar la seva imaginació?

Com en molts d'altres àmbits, en el món de la cuina també hi ha moltes coses que ja estan inventades. I, si funcionen, per què les hem de canviar? A tots ens agrada tapar-nos amb el davantal i imaginar que som el pirata a la recerca del tresor. Barregem les pistes que tenim, resseguim el mapa d'olors que hem anat dibuixant i, sovint, ens atrevim a desviar-nos del camí marcat. El resultat pot ser nou i engrescador per a nosaltres, però sovint em pregunto si aquella mateixa aventura no l'ha viscut algú altre, abans.

D'aquí la sopa d'all. Una recepta que podem descobrir i redescobrir, però amb la màgia de ser nosaltres, cada cop, els artistes. Per això dic que en aquest blog no prometo exclusives. No sé prou cuina com per inventar-me allò que ningú hagi pogut crear o explicar abans. Espero que no us sàpiga greu, però és que l'objectiu d'aquest blog és, senzillament, anar aprenent pel camí. I si ens hi ajudem tots plegats millor, no?

Per començar, una recepta d'aquelles que faria la iaia Maria: les torradetes de Santa Teresa. Tradicionalment es feien per endolcir les llesques de pa sec. Des d'un punt de vista una mica més romàntic, podríem dir que són un bon recurs per improvisar un detall deliciós.
No en detallo les quantitats, perquè fàcilment es pot anar fent sobre la marxa, segons el pa que es tingui.

*Ingredients:
- pa (de barra o de pagès, els francesos també ho fan amb brioix... a gust del xef, vaja)
- una mica de llet
- ous
- oli
- sucre
- canyella en pols

*Elaboració:
- Tallem el pa (a llesques fines, en el cas que sigui de barra; en rectangles-xurros, si és de pagès)
- Posem el pa a remullar amb la llet
- Ho escorrem perquè no quedi massa empapat i ho passem per un ou batut
- Ho fregim en una paella amb oli abundant
- Ho posem damunt un paper absorbent (o similar) perquè quedin ben escorregudes.
- Les passem per un plat on hi hem barrejat el sucre i la canyella en pols.

*Altres:
- El millor es menjar-les acabades de fer, perquè es ressequen ràpid.
- Els més llaminers poden sucar-les a la xocolata calenta, acompanyar-les amb una miqueta de melmelada, etc.

P.d: Per cert, que es diu que l'inventor de la sopa d'all va ser el gran rei Jaume I. Per això quan algú es creu un gran descobridor, el rei del mambo, se li diu (irònicament) que ha descobert la sopa d'all.